Projectes #
Estudi sobre l'espiral. Procés creatiu

“La forma helicoïdal de la closca del cargol terrestre o marí constitueix un glifo universal de la temporalitat, de la permanència de l’esser mitjançant les fluctuacions del canvi”.
Diccionari dels símbols

 

Espiral, una coreografia còsmica

Espiral, una coreografia còsmica
Estructura còsmica, puntal del increat,
nit de la història, més enllà del temps.

Regeneració,
poesia, recitat rítmic i reiteratiu;
dansa escenificada.

Passejades vertiginoses per l'espiral,
a través de la finestra dels meus ulls,
m'expliquen què sóc i què no sóc.

Espirals d'homes petits
Que es desenvolupen i creixen.

Sons marins,
expansions insospitades
que es tornen gegants...
companys d'infants;
que en els seus jocs,
ascendeixen, esvaloten,
i insurrectes dibuixen en l'espai,
somriures sense temps.

Sobre rodes al sol,
projeccions sense fi.

Espirals, focs, forces de desplaçament,
testimonis del que serà;
peus, passos, empremtes, viaranys, camins, rodes;
mecàniques de moviment,
testimonis de la història,
camins rodons de consciències.

Sístole i diàstole,
eix de la tridimensionalitat.

La casa: el Ziggurat, el cargol, la mare ...
La pedra: la meva illa,
centre de les aigües dels meus somnis.
La columna: suport i mirall de la verticalitat.

Venus, nimfa de l'esdevenir,
la gota d'aigua que cau a l'estany.
Deesses, mares, germanes, filles,
recipients de efluvis celestes,
que determinen creació, naixement i nous viatges.

Naixement del món, misteri circular
Ens trobem de nou
amb la sensualitat de l'espiral.

Ana Marín Gálvez
Barcelona 2007

Veure Dossier

L'Espiral

‹ tornar

GdeJoies
Torrent de l'Olla, 68
08012 Barcelona · España
(+34) 932 850 942
gdejoyas@yahoo.es
gdejoies.com

© Miriam Camarillas, 2017